Diego Pujal
Pintures
Del 2 de març al 4 d'abril de 2010
Per observar les obres de Diego Pujal (Buenos Aires, 1971), necessitem fer l’exercici de situar-nos a uns metres de l’obra i anar apropant-nos-hi a poc a poc fins a poder recórrer amb la mirada la línia que delimita els colors de les seves obres. Una vegada feta aquesta observació, tornarem a la nostra posició inicial amb la certesa que estem davant d’obres realitzades “a mà”, tal com Pujal titulava la seva obra guanyadora del XXXVI Premi Tapiró de pintura de la Biennal d’Art del Museu d’Art Modern de Tarragona, l’any 2008.
Diego Pujal reivindica l’aspecte més “artesà” del seu treball, aquell que històricament ha definit tots els que han practicat aquest ofici, el d’anar elaborant les seves obres, pinzellada a pinzellada. I és que, davant de les seves creacions, podríem caure en l’error de pensar que es tracta d’un treball elaborat a partir de mètodes infogràfics. Ans al contrari, Pujal utilitza el pinzell i la destresa de les seves mans com a única eina executora. El color és la base i el motor del seu treball. L’aplicació del color a partir de la superposició de capes fins a aconseguir la tonalitat desitjada és el fi que busca aquest artista, i es redueix, en moltes ocasions, a ombres tan subtils que gairebé passen desapercebudes als nostres ulls. La forma, un mitjà d’expressió, un enigma potser, amb un significat obert que convida a la reflexió de tots els que volen mirar més enllà.