Memòria del blau
Del
27 de febrer al 20 d’abril de 2003
Exposició
produïda pel Patronat Municipal de Cultura de Mataró
“Un
dels aspectes que més criden l’atenció del Guinovart del
últims anys respecte al conjunt de la seva trajectòria anterior
és la irrupció del color blau amb una força i una
determinació sorprenents. No es tracta d’un simple canvi de paleta,
l’obertura al blau que es verifica en els últims anys del passat
segle des de mitjans de la dècada dels 90, fa trontollar el domini
gairebé absolut de l’ocre, els tons naturals de la terra en la seva
obra.El blau és l’antítesi
pel que implica d’eteri i immaterial, una nova sensació d’espai
i de llum que adquireixenun inusitat
protagonisme en la seva obra. D’alguna manera és l’exponent d’un
cert canvi de rumb, un nou horitzó en la seva sempre desbordant
creativitat, més subtil i conceptual. Naturalment
darrera del blau, a més de l’aire i el cel, emergeix el protagonisme
del mar. Guinovart ha rememorat el mar de la seva infantesa a Tarragona,
d’on eren el seu pare i el seu avi, i Castelldefels, sense saber perquè
ha tingut memòria d’aquell blau transparent. Una sensació,
un record no pas nostàlgic sinó potent i viu. El mar, imprevisiblement
reclama la seva atenció sorgint del sediment de la memòria
i en conseqüència impregna la seva pintura d’un blau intens
i saturat tot transformant-la. El
mar i la terra formen part igualment del seu periple vital. La experiència
de terra endins es Agramunt, la vida dura de la pagesia, ancorada a una
terra agrest, la plasmació plàstica es un homenatge ètic,
combatiu, amb tota la seva simbologia, però impregnat de immediatesa
matèrica. L’aproximació al mar és totalment diferent,
en primer lloc perquè es produeix en primera instància des
de la mirada incontaminada d’un nen, escenari obert de sensacions, jocs
i llibertat, visió per tant idealitzada, imaginativa, enriquida
en l’adolescència de lectures sobre capitans i pirates. Raquel Medina
Comissària
La relació
subjectiva amb el mar des de la fascinació i el desig s’uneix a
la idea sublim, majestuosa i terrible del mar de la tempesta i del naufragi
heretada del romanticisme que ell interpreta des de una poètica
molt personal.”