Miguel
Pueyo
Escultures
Del 3 de juliol al 30 d’agost
de 2003
Metàfores del
mon actual
Pueyo és un jove creador, amb una obra interessant i una trajectòria conseqüent. Treballa
essencialment amb la llum, bé que faci servir altres materials i components. La
seva obra, pel seu plantejament formal, la podem considerar dura i hermètica,
però, al mateix temps, ens permet trobar-hi una estreta relació amb el món que
vivim.
Sens dubte, aquestes peces tenen les seves arrels en obres de períodes
relativament recents, particularment en el minimalisme, tal com el mateix
artista ho confirma. El caràcter acurat, l’economia de mitjans, l’ús de
material industrial i estandarditzat, en són una bona mostra.
La combinació de recursos plenament escultòrics com els volums tancats,
definits i la utilització de la llum,
element consubstancial de
la pintura, la manca de límits i el seu caràcter d’hibridació, li donen plena
actualitat.
Miguel ens presenta les seves Capses de Llum, espais exteriorment
delimitats, definits, acotats i interiorment oberts, expansius, infinits,
veritables metàfores del món actual.
Aquestes capses funcionen com a espais escènics, és a dir com a
escenaris que s’obren a espais
infinits, però que, alhora, són un lloc de repetició, de seriació. Línies
rectes i més línies, tubs de llum brillant, amb acurades combinacions de color
que les fan molt atractives,
“falsament atractives”, perquè quan la llum desapareix veiem que no hi ha res al darrere.
Aquí entra en joc un altre element important, el mirall, però no el
mirall que ens mostra la realitat, el que ens retorna la nostra pròpia imatge, sinó el que ens dona un
univers inexistent, virtual.
La combinació de la llum i els miralls aconsegueix crear un camí ad
infinitum, en oposició a l’estructura exterior; tanmateix, quan s’apaga el
llum, només ens queda l’objecte, polit, acabat, formalment impecable, però
sense màgia, sense el fals encant que el transforma.
El sentit metafòric s’evidencia i ens diu que vivim en un món ple de llums i de reclams, un món de falses il·lusions, en el qual a més estem cada dia mes controlats, en el qual ens volen determinar les nostres coordenades, i fins i tot la nostra manera de pensar i d’actuar, el món del pensament únic...
Fragment de text del catàleg del Dr. Antonio Salcedo Miliani